Microcàpsula: Frankenstein... el nostre nou BFF (Best Friend Forever)

El mereixement: neix de deixar de jutjar cap a fora. Quan jutgem programem la nostra ment. És inevitable. Imagina't que la teva ment (ego) és el conegut personatge de ficció Frankenstein: extremadament poderós i profundament pallús i ximple. Tot a la vegada. Si critiquem res del nostre exterior, estem sembrant patrons de repetició a futur. Un ordre, una programació. Un automatisme. Per tant, més valdria esmerçar i invertir temps a ensinistrar el nostre nou camarada. Un exemple: t'assabentes que algú es compra un "cotxe modern". Immediatament: educar a Frankenstein a alegrar-se genuïnament per aquella persona proactiva. Contràriament, si no s'executa així, a l'instant que vulguis "comprar un cotxe modern" apareixerà el teu col·lega en forma de ment-ego per atacar, doncs ha sigut entrenat per això. Es posarà en marxa la seva programació que tu li has instal·lat prèviament jutjant la mateixa situació. Diria: "ep... que estàs comprant un cotxe modern i això està enregistrat com a negatiu. No procedeix"... La teva ment (ego) no aprovarà la iniciativa mostrant desconfort, fet que condicionarà completament l'experiència i l'èxit de la teva nova compra o activitat. Aquest símil es pot extrapolar a l'àmbit que es vulgui: algú que obra un nou negoci, algú que inicia un pòdcast, canviar de feina, de parella, d'amics, fer un viatge llunyà... si prèviament aquestes situacions han estat jutjades és més que probable que pesi com una immensa llosa una programació incorrecte al respecte. Aquesta programació és un potent bloqueig per avançar en qualsevol direcció de la vida. Semblant a un autosabotatge.

De manera que, una bona decisió podria ser construir una més que magnifica relació amb el teu estimat company de vida Frankenstein.

Recorda: EL TEU FUTUR NO ÉS EL TEU PASSAT.