Algunes observacions pràctiques

La vida és cooperació i adaptació al medi. No és competència.

Una mirada a la manera de viure d'algunes poblacions primitives dels éssers humans com: els massais d'Àfrica, els inuits ("esquimals" del nord del Canadà) i alguns pobles de la Polinèsia. Observar els seus costums com per exemple: exposició al sol (sobretot en hores d'inclinació a 45°), exercici de força física diaris, col·laboració entre iguals, alimentació real i tan allunyada com sigui possible de tot el processat, aliments de temporada i proximitat, respectar els ritmes circadiaris, menjar durant les hores de llum i abstenir-se de menjar durant les hores de foscor, respectar el descans nocturn perquè dormir és el moment del dia quan reparem i desintoxiquem l'organisme, exposició a la terra perquè és l'antioxidant més important que tenim per la seva càrrega d'electrons...

Si observem aquests pobles pràcticament no tenen malalties mal anomenades cròniques que si tenim al Primer Món: neurodegeneratives, cardiovasculars, càncers... La manera de viure d'aquests pobles ens poden donar eines per implementar a la nostra societat actual aprofitant els avantatges tecnològics dels que disposem.

Una gran suggerència seria ajudar el nostre organisme a desintoxicar-lo i a mantenir-lo en estat d'equilibri intern per no fer el pas momentani a la malaltia per després intentar recuperar l'equilibri original.