Els italians ho tenen molt clar el: "dolce far niente". Doncs no hi ha cap solució anti stress. El camí és tenir els màxims recursos possibles a disposició individual, sense tenir hipotecada l'energia vital en altres assumptes. Per exemple, qualsevol estimulant, com la cafeïna, obliga al cos a anar a un ritme impostat. Per aconseguir anar a aquest ritme no natural, el meu organisme està obligat a invertir, hipotecar, una energia vital que no tinc perquè els meus músculs puguin diguem-ne "aguantar el tipus". Això només tenint en compte certs estimulants, sense comptar stress d'altres índoles. Per tant, es necessita espais físics en el temps per poder donar l'oportunitat al meu cos de recuperar els recursos gastats o malbaratats. Es necessita no fer res, bé, millor dit, gaudir sense fer res que és el més important: practicar la vagotonia. El nostre par cranial X, i tota la seva expansió, ens estarà eternament agraït.
Comments